Documento sin título

Exbisbe catòlic president del Paraguai? Fernando Lugo, candidat
S'acosta el dia 20 d'abril. Al Paraguai, un exbisbe de l'Església Catòlica, Fernando Lugo, pot sortir elegit president de la República. Unes eleccions històriques on els sondejos li donen moltes probabilitats d'aconseguir-ho. Els mecanismes per impedir-li l'accés ja fa temps que estan en funcionament. Pràcticament des dels mateixos inicis, des del mateix moment en què el bisbe, a l'edat de 56 anys, pren la decisió d'abandonar el 22 de desembre de 2006 la tasca eclesiàstica exercida durant dècades al país: 30 anys de sacerdoci i 13 de vida episcopal. Des d'àmbits diversos, no se li perdona que accepti de ser el candidat d'una coalició de partits, davant més de 100.000 signants que li demanen d'assumir el lideratge d'una alternativa de canvi al país. Es vol acabar amb el monopoli exclusiu d'un únic partit en el govern paraguaià durant els darrers 60 anys seguits. I se'l considera el millor candidat per aconseguir-ho. Durant tot aquest temps transcorregut des que pren una decisió d'aquestes característiques, va rebent suports de la gent que el considera el més idoni per aconseguir un canvi polític al Paraguai. Alhora que és objecte de rebuigs per part d'aquella altra gent que no pot suportar que tot un bisbe catòlic es fiqui en política, en aquest alt nivell.	Superant els nombrosos i difícils obstacles amb la finalitat de posar-li traves que l'impossibilitin de presentar-se com a candidat a la Presidència de la República del Paraguai, quan queden poques setmanes perquè se celebri la jornada electoral, s'accentuen i intensifiquen les crítiques més dures. Sobretot provinents dels sectors més reaccionaris de l'àmbit eclesiàstic i catòlic. Hores d'ara se'n poden destriar tres sectors: El sector de la gent aferrissadament contrària a Fernando Lugo. És el cas del Moviment de Renovació Cristiana, o grup de laics membres del conservador Moviment Comunió i Alliberament. Des d'aquests àmbits s'insta públicament a no votar Fernando Lugo. S'hi addueixen motius canònics -ha estat suspès a divinis pel Vaticà- o de moral catòlica tradicional -l'avortament, l'homosexualitat, la monogàmia..-. El segon sector catòlic que no es pronuncia obertament ni a favor ni en contra de Fernando Lugo. És el cas dels bisbes i capellans de Vicariats Apostòlics i d'algunes diòcesis que exhorten a participar massivament en els comicis i a elegir en consciència per vèncer la corrupció. Defensen que hi hagi una bona participació amb una bona elecció de les autoritats nacionals. Exhorten a la recerca d'un Paraguai nou a través de les eleccions del 20 d'abril per acabar amb la corrupció imperant al país, que cada vegada empobreix més el poble. Reclamen un govern amb projectes de desenvolupament sostenibles per millorar el nivell de vida de la població. No es banyen, emperò, en la defensa de cap candidatura concreta. I un tercer sector de laics catòlics que demanen el vot per Fernando Lugo. Empren l'argument de la realitat que travessa el país. Hi addueixen motius històrics -el grup que governa el país durant 60 anys seguits l'ha portat a una situació de gravetat extrema, on la pobresa afecta el 33% de la població paraguaiana-. Motius d'eficiència -l'alternativa insòlita que comporta la candidatura d'un exbisbe que ha fet una opció preferencial pels més pobres, de bon de veres-. Motius de necessitat -la manca de cap altra alternativa viable-. Amb el panorama que conformen aquests tres sectors de l'àmbit catòlic paraguaià, es pot veure ben a les clares que la presentació d'un candidat a presidir la República del Paraguai com l'exbisbe Fernando Lugo pot arribar a dur molta coa, no solament en aquest petit i bell país mediterrani del continent sudamericà, sinó també al conjunt de països que conformen l'Amèrica Llatina més indígena.

Exbisbe catòlic president del Paraguai?
Fernando Lugo, candidat

S'acosta el dia 20 d'abril. Al Paraguai, un exbisbe de l'Església Catòlica, Fernando Lugo, pot sortir elegit president de la República. Unes eleccions històriques on els sondejos li donen moltes probabilitats d'aconseguir-ho.
Els mecanismes per impedir-li l'accés ja fa temps que estan en funcionament. Pràcticament des dels mateixos inicis, des del mateix moment en què el bisbe, a l'edat de 56 anys, pren la decisió d'abandonar el 22 de desembre de 2006 la tasca eclesiàstica exercida durant dècades al país: 30 anys de sacerdoci i 13 de vida episcopal.

aaa

Des d'àmbits diversos, no se li perdona que accepti de ser el candidat d'una coalició de partits, davant més de 100.000 signants que li demanen d'assumir el lideratge d'una alternativa de canvi al país.
Es vol acabar amb el monopoli exclusiu d'un únic partit en el govern paraguaià durant els darrers 60 anys seguits. I se'l considera el millor candidat per aconseguir-ho.
Durant tot aquest temps transcorregut des que pren una decisió d'aquestes característiques, va rebent suports de la gent que el considera el més idoni per aconseguir un canvi polític al Paraguai. Alhora que és objecte de rebuigs per part d'aquella altra gent que no pot suportar que tot un bisbe catòlic es fiqui en política, en aquest alt nivell.

Superant els nombrosos i difícils obstacles amb la finalitat de posar-li traves que l'impossibilitin de presentar-se com a candidat a la Presidència de la República del Paraguai, quan queden poques setmanes perquè se celebri la jornada electoral, s'accentuen i intensifiquen les crítiques més dures. Sobretot provinents dels sectors més reaccionaris de l'àmbit eclesiàstic i catòlic.
Hores d'ara se'n poden destriar tres sectors:
El sector de la gent aferrissadament contrària a Fernando Lugo. És el cas del Moviment de Renovació Cristiana, o grup de laics membres del conservador Moviment Comunió i Alliberament.
Des d'aquests àmbits s'insta públicament a no votar Fernando Lugo. S'hi addueixen motius canònics -ha estat suspès a divinis pel Vaticà- o de moral catòlica tradicional -l'avortament, l'homosexualitat, la monogàmia..-.
El segon sector catòlic que no es pronuncia obertament ni a favor ni en contra de Fernando Lugo.
És el cas dels bisbes i capellans de Vicariats Apostòlics i d'algunes diòcesis que exhorten a participar massivament en els comicis i a elegir en consciència per vèncer la corrupció.
Defensen que hi hagi una bona participació amb una bona elecció de les autoritats nacionals. Exhorten a la recerca d'un Paraguai nou a través de les eleccions del 20 d'abril per acabar amb la corrupció imperant al país, que cada vegada empobreix més el poble.
Reclamen un govern amb projectes de desenvolupament sostenibles per millorar el nivell de vida de la població. No es banyen, emperò, en la defensa de cap candidatura concreta.
I un tercer sector de laics catòlics que demanen el vot per Fernando Lugo.
Empren l'argument de la realitat que travessa el país. Hi addueixen motius històrics -el grup que governa el país durant 60 anys seguits l'ha portat a una situació de gravetat extrema, on la pobresa afecta el 33% de la població paraguaiana-. Motius d'eficiència -l'alternativa insòlita que comporta la candidatura d'un exbisbe que ha fet una opció preferencial pels més pobres, de bon de veres-. Motius de necessitat -la manca de cap altra alternativa viable-.
Amb el panorama que conformen aquests tres sectors de l'àmbit catòlic paraguaià, es pot veure ben a les clares que la presentació d'un candidat a presidir la República del Paraguai com l'exbisbe Fernando Lugo pot arribar a dur molta coa, no solament en aquest petit i bell país mediterrani del continent sudamericà, sinó també al conjunt de països que conformen l'Amèrica Llatina més indígena.