Roda de premsa i manifestació-carnaval per Rwanda, a Brussel·les

 

Aina Calafat i Manel Gomàriz es fan presents aquests dies a Brussel·les, on participen com a membres de Drets Humans de Mallorca a la Roda de Premsa que s’hi fa divendres dia 8 i, sobretot, a la gran manifestació de dissabte dia 9 de febrer, portant una de les pancartes més cridaneres.

(Video de la manifestació per Rwanda a Brussel·les: "LA FI DE LA POR")

La manifestació - carnaval a favor de la justícia i el diàleg a Rwanda, que es preveu ben sonada, s’inicia davant la seu de la Comissió Europea, a la rotonda Schuman de la capital belga, on es lliura un Manifest a Javier Solana -alt representant de la Unió Europea per a la política exterior (PESC)- i a Igor Sencar –representant permanent d’Eslovènia, país que ostenta la presidència de la Unió Europea durant el primer semestre de 2008-; i acaba amb una manifestació pels carrers de la ciutat i les paraules de comiat adreçades als manifestants.

Els motius d’aquesta manifestació – carnaval no són altres que reclamar a les autoritats de la Unió Europea que executin els mandats d’arrest internacionals dictats per jurisdiccions independents sense discriminació; que donin suport al procés de diàleg interwandès, per prevenir conflictes nous a l’Àfrica Central; i que contribueixin a crear la Comissió Veritat i Reconciliació, per una coexistència pacífica entre tots els sectors que componen la societat rwandesa.

La Jornada reivindicativa a Brussel·les acaba amb un Concert per la Tolerància i els Drets Humans Fonamentals, animat pel cantant rwandès Masabo Nyangezi, i l’actuació dels grups de dansa tradicional Afribel, Inkindi, en un dels centres culturals de la ciutat de Brussel·les

 

El motiu primordial de totes aquestes actuacions ve causat per la notícia que fa pública Diari de Balears, dijous dia 7 de febrer de 2008. segons la qual l'Audiència Nacional Espanyola processa militars de Rwanda a petició d'entitats d'aquí: Drets Humans de Mallorca i S'Olivar d’Estellencs, que es querellaren contra el genocidi rwandès.

Hi surt informació molt directa sobre aquestes dues entitats mallorquines, amb tota la implicació que tenen i han tengut al llarg d’aquest procés tan complex i envitricollat.