En el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans:

La vida i la dignitat humana exigeixen el reconeixement i la satisfacció dels Drets Humans a la PAU, al DESENVOLUPAMENT (a l’alimentació, a l’aigua, etc.) i al MEDI AMBIENT, JA!

Els sotasignats, a iniciativa del Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil – UBUNTU, l’any del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans desitgen subratllar que tots els Drets Humans són universals, indivisibles i interdependents, de total acord amb la Declaració de la Conferència Mundial de Drets Humans de Viena (Nacions Unides, 1993). Desitgen també “cridar” –perquè ningú no pugui dir que no ho ha sentit– que, davant l’abast i la gravetat dels reptes plantejats a la humanitat, urgeix el reconeixement i la satisfacció de Drets que esdevenen necessitats imperatives i sobre els quals, per tant, la presa de decisions és imprescindible i inajornable. Serà l’única manera d’assolir la realització del Dret a la Vida Humana – requisit sine qua non de l’exercici de tots els altres –, un dret a diari violat per la creixent violència y pobresa.

Per tant: JA!

I.- AL DRET HUMÀ A LA PAU. No considerat encara explícitament com a un dret humà¹, ningú no pot dubtar que sense la seva realització efectiva no es poden satisfer els altres drets humans. Marginades avui les Nacions Unides (“Nosaltres, els pobles…”) pels països més pròspers (“Nosaltres, els poderosos…”) i substituïts els principis democràtics per les lleis del mercat (“Nosaltres, els rics…”), persisteix la tràgica incapacitat de resoldre de manera pacífica els conflictes. El recurs a la força reporta ignominiosos beneficis a la colossal maquinària bèl·lica industrial i alimenta l’economia de guerra. No desistirem de denunciar-ho ni de lluitar per construir un sistema de governança democràtica mundial que acabi amb aquesta situació. El nostre crit no pot deixar d’exigir especialment solucions justes per a dramàtics conflictes com els de Gasa, Darfur, Iraq, Afganistan, Pakistan, Congo, etc. entre els més de 40 conflictes armats que es considera que existeixen en l’actualitat. 

La raó de la força enfront de la força de la raó. “Si vols la pau, prepara la guerra”: el convenciment que estar armat és la garantia de la seguretat és una de les irracionalitats seculars més tràgiques. És evident que el desarmament a escala mundial, controlat per les Nacions Unides, és fonamental per al declivi de la violència i l’enfortiment de la pau. Si el desarmament és condició per a la pau –i per tant, per a la vida–, també es tracta d’un altre Dret Humà que s’ha de reconèixer i practicar d’immediat. I és que, en canvi, després d’un període de 10 anys (1988-1998) en el qual les despeses militars mundials es van reduir, ens trobem de nou davant d’una escalada de despeses en armament que tornen a superar els 2700 milions de dòlars al dia. En un moment en què per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni el 2015 calen 500 milions de dòlars al dia! 

En concret, el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) viu els seus pitjors períodes i els més contradictoris des de la guerra freda: uns països són autoritzats “de facto” a construir armes nuclears; altres són sancionats pels seus programes d’energia nuclear… i el que és més alarmant, els Estats Units provoquen amb la seva estratègia dels escuts antimíssils que la Federació Russa amenaci amb incomplir els acords de Reykjavik i que, en definitiva, tots dos països confirmin programes de renovació i modernització dels seus arsenals nuclears, violant el TNP).  

La societat civil internacional ha de promoure un autèntic clamor per acabar amb l’actual bloqueig de la Conferència de Desarmament i, en aquest context, transformar la pròxima Conferència de Revisió del TNP (2010) en un punt d’inflexió definitiu i irreversible en el camí del Dret Humà al Desarmament, donat que la llibertat respecte a la guerra i la violència son essencials per a la pau. 

II.- AL DRET HUMÀ AL DESENVOLUPAMENT (A L’ALIMENTACIÓ, A L’AIGUA, A LA SATISFACCIÓ DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES, ETC.). El Dret al desenvolupament es troba implícitament reconegut en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Nacions Unides, 1966) que estableix, entre altres, el Dret Humà a “estar protegit contra la fam”, a “gaudir del nivell més alt possible de salut”, etc. i explícitament reconegut en la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament (Assemblea General de les Nacions Unides, 1986) i confirmat per la Conferència de Viena (Nacions Unides, 1993). Els compromisos assolits a la Cimera de Copenhaguen sobre Desenvolupament Social (Nacions Unides, 1995) subratllen la importància que el desenvolupament sigui sempre integral, sostenible, endogen i humà. La implementació de tots aquests drets suposaria la total realització de l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans.²

Malgrat això, el 50% de la humanitat viu encara per sota de la línia de pobresa i els problemes relacionats amb l’alimentació mundial s’agreugen de manera alarmant. 60 mil persones moren de fam i pobresa diàriament. El Dret a una alimentació adequada, el Dret a l’aigua potable, el Dret a la satisfacció de les necessitats bàsiques, incloses les infraestructures, es plantegen amb la urgència global d’allò que és moralment inajornable. Només la seva realització efectiva garanteix el dret a la vida humana. És particularment important evitar que noves fonts d’energia (biocombustibles, etc.), amb una gran atracció d’inversions, no redueixin la producció d’aliments ni n’apugin el preu.

Aquest any 2008, la comunitat internacional dedicarà múltiples esforços per revisar l’anomenat Consens de Monterrey sobre Finançament per al Desenvolupament (Nacions Unides, any 2002). La societat civil s’ha de mobilitzar perquè a la Cimera que es celebrarà al desembre a Doha s’adoptin les mesures que permetin avançar definitivament en la satisfacció d’aquests drets. Per fer-ho, i entre altres coses, l’increment imprescindible en el finançament per al desenvolupament ha de ser el resultat de la redistribució de la riquesa mundial, de manera justa i equitativa. En concret, cal definir i posar en pràctica JA! impostos internacionals sobre el mercat d’intercanvi de divises i altres alternatives financeres la recaptació de les quals redundi directament en els fons multilaterals de les Nacions Unides per finançar el desenvolupament. Altres mesures com ara la cancel·lació del deute extern i l’increment de l’ajuda oficial al desenvolupament continuen sent essencials. 

I III.- AL DRET HUMÀ AL MEDI AMBIENT. Igualment urgent i inajornable és la necessitat d’acabar amb la destrucció del medi ambient que el model econòmic actual està produint de manera especialment accelerada des de la Revolució Industrial. La vida en general i la vida humana en particular podrien arribar a veure’s obligades a habitar a la terra en condicions progressivament més difícils. 

Malgrat això, el document aprovat en la recent Convenció de Bali sobre el Canvi Climàtic (per substituir al de Kyoto el 2012) està més orientat a l’adaptació al canvi climàtic (imprescindible als països en desenvolupament al sud) que al seu fre. La humanitat sembla estar condemnada a patir-ne els efectes enlloc de resoldre o pal·liar-ne les causes.  

El compromís fonamental de totes les generacions és garantir el desenvolupament sostenible: satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions. En efecte, des de Rio els drets al desenvolupament i al medi ambient són inseperables. 

El gran desafiament consisteix en deslligar de manera definitiva la idea de desenvolupament humà sostenible de la idea de creixement econòmic com a increment de la producció i del consum. Tal com van establir les Cimeres de Rio i de Johannesburg: “les actuals tendències de producció i consum són insostenibles”.

Per tant, és imperatiu que la societat civil influeixi decisivament en les properes Convencions de Polònia (2008) i Dinamarca (2009) per donar amb l’eficàcia imprescindible els passos que el futur de la vida humana sobre la terra necessita ineludiblement.

............... 

Per tot l’exposat anteriorment, el Fòrum UBUNTU fa una crida a la implicació de la societat en la reclamació sense més dilacions aquests Drets, i seguirà impulsant la Campanya Mundial per a una profunda Reforma del Sistema d’Institucions Internacionals, en la convicció que només una nova governança democràtica mundial serà capaç de prendre les decisions que rectifiquin les tendències globals més negatives i facin possible la satisfacció universal dels Drets Humans, començant per tots aquells relacionats més directament amb el Dret a la vida humana.  

Federico Mayor

Adolfo Pérez Esquivel

Mario Soares

Susan George

Noam Chomsky

Nawal El Saadawi

Ramesh Singh; AAI - Action Aid International

Aminata Traoré; African Social Forum

Chico Whitaker; Right Livelihood Award; Brazilian Commission Justice and Peace

Roberto Savio; IPS - Inter Press Service

William Pace; WFM-IGC World Federalist Mouvement-Institute for Global Policy

Cândido Grzybowski; IBASE - Instituto Brasileiro de Análises Sociais e Econômicas

Andrei Grachev; WPF – World Political Forum

Tomas Magnusson & Colin Archer; IPB - International Peace Bureau

Ricardo Díez Hochleitner; Honorary President Club of Rome

Shula Koenig; PDHRE - People's Movement for Human Rights Learning

ICAE - International Council for Adult Education

Herman Spanjaard; IPPNW -International Physicians for the Prevention of Nuclear War

Cornelio Sommaruga; Président honoraire de Initiatives et Changement International, Caux

Sara Longwe; FEMNET - African Women’s Development and Communication Network

Fatma Alloo; DAWN - Development Alternatives with Women for a New Era

Alice M.Abok; AWEPON - African Women's Economic Policy Network

Anselmo Lee; Forum Asia

Conny Reuter; SOLIDAR

Lois Barber; EarthAction

Paul Ortega; Pax Romana ICMICA/MIIC 

Sean O Siochru; CRIS - Communication Rights in Information Society Campaign

Marino Busdachin; UNPO – Unrepresented Nations and Peoples Organisation

Ernesto Lamas; AMARC ALC - Asoc. Mundial Radios Comunitarias - América Latina Caribe

Carlos Tünnermann; ILAEDES – Instituto Latinoamericano de Educación para el Desarrollo

Roberto Papini; Instituto Internazionale Jacques Maritain

Francine Mestrum; AEDH - Agence européenne pour la défense des droits de l'homme

Arcadi Oliveras; Justice and Peace Europe

Jorge Nieto; Centro Internacional para la Cultura Democrática

Fernando A. Iglesias; Democracia Global, Movimiento por la Unión Sudamericana y el Parlamento Mundial

Patrice Barrat; Bridge Initiative International

Fèlix Martí; Honorary President Linguapax Institute

John Foster; North-South Institute

Hasen Lorgat; Transparency International South Africa

Carlos Villán; AEDIDH - Asociación Española para el Desarrollo y la Aplicación del Derecho Internacional de los DDHH

Markus Brun; FASTENOPFER 

Universitat Politècnica de Catalunya - UPC

Antoni Giró; Rector UPC - Universitat Politècnica de Catalunya

Mary Racelis; Professor University of the Phlippines 

Richard A. Falk; Princeton University; California University

Hall Gardner; Professor American University of Paris

Josep Ferrer; Professor Universitat Politècnica de Catalunya - UPC

Antonio Papisca; Professor Padova University

Ferran Requejo; Professor Universitat Pompeu Fabra – UPF

Josep Xercavins; Secretariat Fòrum UBUNTU; professor UPC