ANTONI MATEU. Palma.

Joan Carrero Saralegui (1951, Arjona, Jaén), candidat al Nobel de la pau el 2000, és el president de la fundació s'Olivar, l'entitat que ha fet possible que Fernando Andreu, jutge de l'Audiència Nacional, processi quaranta militars com a responsables de les massacres de Ruanda ocorregudes a mitjan anys noranta. La querella interposada per aquesta entitat, ara fa dos anys, permeté que s'iniciàs un llarg procés al qual s'afegiren nombroses entitats d'arreu de l'Estat que treballen a favor dels drets humans.

-Què suposa la decisió del jutge Andreu?

-Que qualsevol d'aquests quaranta criminals que en l'actualitat ocupen càrrecs al Govern de Ruanda, si surten del seu país, seran detinguts per la Policia internacional. Es tracta d'un procés semblant al que, en el seu moment, provocà la detenció de Pinochet quan era de visita a Londres a causa de la sol·licitud del jutge Garzón. Què aporta de nou, doncs, el processament dels ruandesos? Doncs que, a diferència dels processos contra la dictadura xilena, argentina o de Guatemala, aquesta decisió arriba no quan els responsables dels atemptats contra els drets humans ja són morts o tenen una edat molt avançada, sinó quan ha transcorregut relativament poc temps des que es cometeren els fets i, per afegitó, els reponsables ocupen càrrecs en el Govern del territori on tant de mal provocaren. La decisió del jutge Andreu, que és una persona modesta i gens mediàtica, suposa una fita històrica.

-Com es justifica la intervenció de l'Estat espanyol en un afer de lesa humanitat?

-És ben senzill: onze persones de nacionalitat espanyola foren assassinades durant els conflictes dels Gran Llacs. Espanya està a l'avantguarda de la justícia universal. Davant d'un món globalitzat cal que la justícia també es globalitzi. Qualsevol justícia del món pot processar els reponsables de crims contra la humanitat. Evidentment, però, l'acusació és molt més sòlida si hi ha un vincle directe com és aquest cas.

-Quin paper varen tenir els missioner i els metges que moriren a Ruanda?

-El botxí del missioner Joaquim Vallmajor li digué, minuts abans de matar-lo: «Vallmajor, ja no informaràs més». I no havia anat tan errat mai, perquè la veu d'aquell religiós de Figueres ara resplrndeix més que mai. Els espanyols que estaven a Ruanda es convertiren en observadors que informaven arreu del món de la barbàrie comesa. Vallmajor va veurr com mateven 2.500 persones dins un camp de futbol. Dos dies després li tocà a ell. Un dels processats ara té un càrrec a l'ONU, al Sudan. Caldrà veure com s'actua a partir d'ara. Si l'ONU no hi fa res, voldrà dir que és podrida.