Arriben veus des de tots els angles del planeta. La majoria elogioses, d'altres, curtes de mires, en contra d'un ciutadà que ha apostat per respondre en consciència, més enllà de regles canòniques i d'actituds políticament correctes. Respondre a la consciència -més enllà del sentit costumista comú- no és una cosa que estigui de moda. Suposa risc, deixar part del que es viu diàriament, tirar-se gairebé nu a una mar embravida, però alhora suposa seguretat en la decisió, haver-se armat fins a les ungles del valor de convicció per guanyar com sigui la batalla contra la qual un està persuadit rotundament que triomfarà. A Fernando Lugo el van anomenar el bisbe dels pobres, el protector dels sense terra, la veu dels qui no se'ls deixava tenir veu. Algú ha dit que la crida de Déu és prioritària a qualsevol altra veu. Fernando respon que aquesta també és crida de Déu. D'alguna ploma espanyola -per a més inri- d'esquerres anticlerical, he llegit que es lamenta que una altra vegada sigui el món clerical el que es llanci a una demencial aventura social mai no estrenada per aquí. Però amic periodista espanyol, l'electe president Lugo no assumeix el poder des del clericalisme, sinó gairebé expulsat d'aquest, com vostè mateix, antic cristià rebotat d'una església de la qual segurament vostè segurament no ha estat capaç d'apostatar. Personalment aplaudesc, m'entusiasma, m'enforteix saber que una persona com Lugo, des de la seva teologia de l'alliberament, deixi les seves mitres, els seus bastons, les seves catedrals i assumeixi amb els seus actes, amb la seva personalitat, amb la seva creença evangèlica, dins o fora d'una església cada vegada més allunyada del món dels pobres, s'incorpori des d'una vara de comandament, sense corbata, amb sabatilles, a la tasca diària de construir forns per coure pa, terres amb tècniques i eines per produir blat i viandes, escoles perquè deixin a les seves portes tant analfabetisme i sentit de pàtria perquè tots els paraguaians que són lluny de la seva llar hi retornin joiosos, perquè a les seves terres guaranís hi ha pa per a tots i justícia també per a tots. Des de les terres germanes de Mallorca i Espanya vos enviam, Fernando president, un missatge d'ànim i esperança. Amb la vostra actitud ara comprenem millor l'evangeli de Jesús.

Pere Barceló Barceló. Puigpunyent.